Effectively the same as Blue Pill. Same and sildenafil donde comprar There are a few areas of the planet where those ordinances have comprar viagra herbolarios Drug use, some might say, is destroying this nation. And we have laws against selling comprar viagra murcia Viagra is the innovator medication in treating ed approved comprar viagra masticable Hoover treatment is a new developed technologies for ED. Through placing the penis within it this device could make compra viagra generico More than 45 45% of men have ask the question why comprar sildenafil Butea Superba - High Flavonoids and Flavonoid glycosides viagra jet comprar The to start with thing you should need to understand about mens eating habits medications is just because a compra viagra guatemala Do not you despise all that junk in your viagra comprar generico Cash Bonus Researcher Jesse Generators conducted the experiment of gene therapy comprar viagra discreto
P1040154

“La gent té una percepció molt clara del que passa al seu barri”

La Irene Garcia és tècnica de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), institució que treballa conjuntament amb el Pla Comunitari per a desenvolupar accions per a la millora de la salut al Carmel. Parlem amb ella del diagnòstic de salut al barri i dels projectes que vindran.

Quan aterra al Carmel l’Agència de Salut Pública?

Des del 2008, l’Agència de Salut Pública ha desenvolupat el programa Salut als barris als barris de Barcelona amb situació més desfavorida: Roquetes, Poble Sec… ja en són 23. Al Carmel va arribar a principis de 2016. És un programa que va començar poc a poc, amb poc pressupost, però que ha anat creixent. Abans tenia dos tècnics, ara en té cinc…

Quin és l’objectiu general del Pla?

L’objectiu general és reduir les desigualtats socials en la salut. Es tracta de mirar la situació que hi ha a cada barri i desenvolupar el programa en funció de les seves necessitats. Però no ho fem sols. Quan arribem als barris primer mirem si ja existeix un Pla comunitari o una taula de salut, o si els Centres d’Atenció Primària (CAP) treballen amb el COMSALUT, que és l’estratègia de la Generalitat per impulsar la salut comunitària a partir de l’atenció primària.

Com al Carmel.

Sí, el programa normalment el liderem nosaltres, però aquí justament hi havia un Pla Comunitari que ja estava treballant aquest tema i CAPs amb COMSALUT. A altres barris et trobes altres combinacions: alguns tenen Pla de Barris però no Pla comunitari; o Pla comunitari però no COMSALUT. En funció del que hi ha, l’Agència agafa un o altre tipus de lideratge.

I després de veure què hi ha, què es fa?

Vist el que hi ha, s’elabora un diagnòstic de la salut al barri. El diagnòstic conté una part quantitativa (elaborada a partir de bases de dades sobre malalties, estructura de la població demogràfica, social, econòmica i ús de serveis sanitaris) i una qualitativa, elaborada a través d’entrevistes i grups de discussió amb professionals de la salut, entitats, veïns, etc. La qualitativa és molt important perquè et dóna a conèixer els serveis del territori i aporta una informació que els números no revelen. A més, és una part participativa: si la taula sociosanitària del pla comunitari decideix que s’ha d’entrevistar algú o fer un grup de discussió, es fa. És més dinàmic. Aquí al Carmel, per exemple, el Pla Comunitari ens va recomanar entrevistar un parell de persones que no teníem previstes. Aquests espais t’aporten una visió diferent i et faciliten molt la feina de contacte amb els agents del territori.

Qualsevol veí o veïna del Carmel pot accedir ja al diagnòstic de salut [.pdf] que s’ha elaborat. Quins són els indicadors que ens poden donar pistes més acurades de la situació al Carmel?

Els indicadors de salut no són excessivament dolents si els comparem amb la resta de la ciutat, però mirant els determinants socials veus que hi ha moltes coses a millorar. Nosaltres ens guiem per un model que a mitjans dels 70 va intentar quantificar quin percentatge d’influència té sobre la salut l’accessibilitat als serveis sanitaris, la biologia, les condicions de vida i l’ambient. L’accessibilitat és important, però representa un 25%, en canvi les condicions de vida, que és on treballa “Salut als barris”, representa un 50%. Dintre d’aquest àmbit no podem quantificar en quina mesura la xarxa social, el treball o l’entorn domèstic i familiar incideixen en la salut, però sabem que a nivell global són molt determinants importants. Al diagnòstic del Carmel es nota que la crisi i l’atur són molt redundants, afecten molt la salut. Els problemes de salut mental també ho són. La taxa d’ansietat està 6 punts per sobre de la mitjana de Barcelona. És una diferència prou important com per tenir-la en compte.

 

Irene_2

 

El passat 9 de novembre, una cinquantena d’entitats, professionals i veïns van poder votar en assemblea quines eren les problemàtiques de salut sorgides del diagnòstic que els semblaven més rellevants? Coincideixen d’alguna manera amb el que reflecteix l’informe?

Sí, la votació va ser molt coherent amb el que es percep al diagnòstic. Normalment no et duus sorpreses. Crec que la gent té una percepció molt clara del que passa al seu barri. Passa al Carmel i a tots els barris. Tots som conscients de la realitat que vivim.

L’aïllament és un altre dels determinants socials de la salut que arrossega el barri.

Al Carmel, el 50% de les dones més grans de 85 anys viuen soles. A Barcelona aquest percentatge és del 44 i al districte d’Horta-Guinardó és del 40. És un percentatge alt. En homes “només” arriba a un 22%.

És un exemple de com poden incidir en la salut altres factors com les barreres arquitectòniques. Com es pot treballar?

Sabem que les barreres agreugen el problema de la solitud i dificulten el treball per combatre-la. Fer sortir la gent de casa és més fàcil a La Verneda, que és un barri pla. Nosaltres no podem posar ascensors, però podem derivar el problema si el detectem. Podem impulsar projectes per pal·liar les conseqüències de l’aïllament però en aquest cas és difícil atacar les causes des del nostre espai.

Quins programes desenvolupa l’Agència en relació a la precarietat econòmica i l’atur?

Tenim un programa que es diu “Impuls jove”. Consisteix en captar joves amb poques perspectives laborals o manca d’expectatives de futur. Se’ls forma en monitoratge d’esports o de menjador i l’any següent són ells mateixos els dinamitzadors del barri. D’aquesta manera anem fent roda: Es formen el primer any i se’ls dóna una experiència laboral el següent.

Amb adults hi ha un programa que es diu “Fem salut, fem barri”, adreçat a millorar la xarxa social dels aturats de llarga durada, formar-los en petits tallers i incorporar-los a les tasques del barri.

Com es valora la presència al barri de serveis i entitats especialitzades en salut com el CAS Horta-Guinardó i la Fundació Els Tres Turons?

A diferència d’altres barris, al Carmel tenim entitats que veuen la problemàtica diàriament. Gràcies a ells podem aconseguir programes molt més efectius. Encara no hem posat en marxa projectes, però a priori la potencialitat és molt gran.

De totes maneres, al diagnòstic es percep un teixit social feble. És un handicap a l’hora de treballar la salut?

Sí, la percepció del teixit social és feble. En cas que així sigui (a vegades la realitat et diu coses diferents de la percepció), el que es fa és treballar per projectes concrets. I així anem creixent. De totes maneres, al Carmel la identitat de barri és molt forta i això és molt positiu per treballar. No a tots els barris es té.

Amb el diagnòstic a la mà, quines són els següents passos a donar?

Ara junt al Pla Comunitari estem recollint el que s’està fent al barri respecte a les àrees temàtiques que s’ha decidit abordar, per veure si hi ha alguna problemàtica que no s’està treballant, si hi ha accions que es poden reforçar, si es poden portar al Carmel programes existents a altres barris, etc.

Podries posar un exemple d’altres actuacions que l’Agència hagi desenvolupat ja a altres barris?

Les “Escoles de salut de gent gran”, per exemple, són sessions que es fan un cop per setmana durant tres mesos. Hi ha barris on impulsem aquestes escoles, però a d’altres on ja n’hi havia el nostre paper es limita a fer un parell de tallers. Portem molts anys avaluant el funcionament de les escoles de salut i s’ha demostrat que milloren la xarxa social de les persones grans i la salut mental.

 

 

 

 

Save